Què en faig del passat?

Ja porto un temps reflexionant al voltant d’aquesta pregunta. Segons què en faci del meu passat, actuaré i viuré d’una forma determinada el meu present, i definiré en gran mesura el meu futur. I no només això, sinó que determinaré en part com, amb els del meu entorn, vivim el nostre present i creem el nostre futur. Així doncs, la responsabilitat de respondre encertadament a “què en faig del passat?” és molt gran, i no m’afecta només a mi.

Puc viure del meu passat de tres maneres:
1- Queixant-me del que ja no tinc, no vaig aprofitar o no vaig fer.
2- Lamentant-me del que no sóc o no visc.
3- Venerant-me del que vaig tenir, vaig ser o vaig viure.
Aleshores no només viure del passat, sinó que estaré vivint al passat, sense tenir espai per viure al present ni crear el futur.
Deixem que el passat sigui el passat - Homer (VIII aC-VIII aC, poeta i rapsode grec).

Puc oblidar el meu passat, fer un reset que em farà perdre-ho tot i començar de zero i no podré aprofitar les vivències, aprenentatges, coneixements i experiències d’aquest passat oblidat. Aleshores renunciaré al que vam fer jo i els meus predecessors.
No fa falta renunciar al passat en entrar en l'avenir. Per canviar les coses no és necessari perdre-les - John Cage (1912-1992, compositor nord-americà).

Puc no valorar el meu passat, no sigui que pensin que estic vivint d’això i que no miro amb ambició el meu futur.
Tornar la vista enrere és una cosa i marxar enrere, una altra - Charles Caleb Colton (1780-1832, poeta anglès).

Puc aprofitar el meu passat i el dels del meu entorn. Gràcies a això, seguiré creixent i no hauré de començar de zero, sino del punt just perquè el meu creixement sigui el més gran possible.
El passat és un pròleg - William Shakespeare (1564-1616, escriptor britànic).

N’extrec, doncs, unes conclusions:
· Faci el que faci del meu passat, és el que m’ha portat on sóc ara. Bé, de fet, jo hi tinc gran part de responsabilitat.
· Puc aprofitar el passat com si fos una muntanya per arribar més amunt, de cala per quedar-me on sóc o de fangar per enfonsar-me amb ell.
Hauríem d'utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà - Harold MacMillan (1894-1986, polític anglès).
· Si no aprofités el passat no hauria pogut incorporar aquestes frases que m’ajuden a explicar les meves reflexions
· Sóc propietari del meu passat, vida del meu present i ambició del meu futur.